Fomenta l’ús del català al teu centre!
Acció 1. Repte Casteller o Repte per la llengua
El Repte per la llengua és una proposta que converteix l’ús habitual del català en un repte col·lectiu i motivador. Durant el curs, l’alumnat es compromet a mantenir el català en les seves relacions quotidianes, amb l’objectiu que la llengua esdevingui cada vegada més natural i no calgui que el professorat la recordi constantment.
El repte es construeix com un castell: cada alumne que l’assoleix incorpora un casteller al castell de la classe, que va creixent al llarg del curs fins que tota la colla aconsegueix l’objectiu. És un repte d’equip, no individual, que treballa valors com el compromís, la constància, l’esforç, el respecte, la responsabilitat i fer pinya.
Podeu trobar guies per l’aplicació en aquest pdf de l’escola Pompeu Fabra de Lloret de Mar i veure’n els resultats al vídeo de l’infoK.
Acció 2. Espais lingüístics segurs i dinamització
Els espais lingüístics segurs són activitats o espais del centre on el català és la llengua de relació entre tots els participants. L’objectiu és crear situacions reals de comunicació en què l’alumnat pugui parlar, relacionar-se i guanyar confiança utilitzant el català amb normalitat, tant en contextos formals com informals. Poden ser espais com l’hort, la biblioteca, el menjador o els espais de lleure, o activitats com jocs guiats al pati, teatre, ràdio escolar i activitats extraescolars.
Perquè funcionin, és clau que l’alumnat i el professorat dinamitzador siguin referents lingüístics i mantinguin el català durant tota l’activitat. La proposta es planteja com un repte compartit: en aquests espais, la consigna és parlar en català i no canviar de llengua. És especialment interessant que les activitats siguin guiades o dinamitzades pel mateix alumnat, perquè els permet practicar i consolidar l’hàbit de mantenir el català en la relació amb els companys.
Aquests espais poden tenir una importància especial quan es formen nous grups i s’estableixen les primeres relacions socials, com ara a l’inici de l’escolarització o durant el primer mes de curs. Crear des del principi situacions de relació en català pot ajudar a establir nous hàbits lingüístics. Per exemple, alumnat de 4t d’ESO pot dinamitzar jocs al pati per a l’alumnat de 1r, convertint-se en referents i facilitant que el català sigui la llengua habitual de relació.
FALTA ADJUNTAR ELS EXEMPLES
Acció 3. Agrupament flexible d’alumnes
L’agrupament flexible consisteix a crear grups d’alta densitat de catalanoparlants dins de l’aula per afavorir que l’alumnat es relacioni en català. Els grups són flexibles i es poden adaptar segons l’activitat, les persones i el context, tenint en compte factors com la densitat de parlants, la fidelitat lingüística, el lideratge i els vincles d’amistat.
L’objectiu és consolidar l’ús del català entre l’alumnat que ja el parla i, alhora, afavorir que s’estengui entre qui encara no el fa servir habitualment. El paper del docent és clau: ha de conèixer el perfil lingüístic de l’alumnat, planificar els grups amb criteris sociolingüístics i explicar l’objectiu de l’activitat, oferint suport perquè el català es mantingui com a llengua de relació.
Acció 4. Ticket L1.
Quantes vegades parlem en català a l’aula? Aquesta proposta converteix l’ús del català en un petit repte quotidià. Cada alumne disposa d’un nombre determinat de tiquets lingüístics i, quan durant una intervenció utilitza una llengua que no és el català, en lliura un. L’objectiu és fer visible quantes vegades canviem de llengua sense adonar-nos-en i prendre consciència dels nostres hàbits lingüístics.
La proposta s’ha de plantejar sempre com un repte i no com un càstig: aconseguir mantenir els tiquets, reduir-ne progressivament l’ús i arribar al final del repte havent aconseguit que el català sigui la llengua habitual d’intervenció a l’aula. Els tiquets permeten, així, convertir un hàbit sovint inconscient en una oportunitat per prendre consciència, reflexionar i avançar cap a un ús més habitual del català.
